Història

L’any 1798 l’Ajuntament de Sueca demanà permís a Capitania per celebrar la processó de la Mare de Déu de Sales. El document diu així: ”… delante de la procesión, a corto espacio de su Cruz, vayan dos o tres Danzas (…) con Torneos y Mojigangas, como se hace en essa Ciudad de Valencia y en la Processión del Corpus, en las de sus parroquias, en la procesión de Nuestra Señora del Carmen y en otras particulares…”.

Inici de la recuperació.

L’actual Muixeranga de Sueca es creà seguint el fil d’un intent de recuperar la tradició a finals dels 70’s. La documentació conservada a l’arxiu de Sueca i la memòria de la gent major que encara recorda haver-ho vist, sumat a un reviscolar de les muixerangues a altres poblacions va ser decisiu i alguns suecans s’incorporaren al Moviment de Recuperació de les Muixerangues (MRM).

L’actual colla començà a existir la Nit de Nadal de 2005 quan un grup de gent convocada pel Casal Jaume I de la Ribera Baixa, alçarem tres figures a la plaça de l’Ajuntament, ajudats i animats per uns quants companys de la Safor (embrió de la que seria després L’Entitat Promotora de Muixerangues). Entre el grup de saforencs va vindre la xiqueta Aleixa, que va fer d’enxaneta, ja què els suecans no en teníem cap. Així vam nàixer, al caliu de les nadales, el tabal, la dolçaina, les danses i les fogueres. Els joves s’il·lusionaren i els més majors que encara recordaven haver vist de petits la muixeranga, s’emocionaren.

Les primeres actuacions.

Gràcies a la difusió donada pels mitjans de comunicació, tant a l’acte com al fet d’estar recuperant-se la Muixeranga a Sueca, varem créixer. Anàrem a Algemesí per aprendre més ràpid i creàrem grans lligams d’amistat que encara hui perduren. Començàrem a assajar i les visites de la gent muixeranguera de Gandia, l’Alcúdia i sobre tot d’Algemesí ens permeteren evolucionar ràpidament. D’aquesta manera el 3 de juny de 2006 organitzàrem el II Aplec de Muixerangues del País Valencià a Sueca . El patrocinà l’Excm. Ajuntament de la nostra ciutat i nosaltres aquell dia estrenàrem la nostra indumentària.

El 6 d’agost actuàrem part de la colla a Silla per ajudar a la formació de la Muixeranga de Silla que havien promogut El Ball dels Porrots i muixeranguers ‘sense fronteres’ de la Safor , la Ribera Alta i Sueca. El Moviment de Recuperació de les Muixerangues (MRM) anava prenent forma.

Pel setembre ja tots junts altra vegada al Festacarrer d’Ondara férem una cercavila. A la plaça de bous, amb una nombrosa presència de públic, vàrem carregar la nostra primera torreta de 4 amb la col·laboració de Paula, de la Nova Muixeranga d’Algemesí, que ens va fer d’alçadora. Dies després actuàrem a Sueca amb molt d’èxit en la processó de la festa major, tot i recuperant així una tradició molt antiga. Va ser una gran satisfacció ja que era el nostre somni quan començàrem aquella nit de Nadal. Si aconseguíem fer una colla per a la processó del poble és que la Muixeranga de Sueca tenia possibilitats de consolidar-se, i així va ser.

Després de la processó.

El 30 de setembre, actuàrem a la Malva-rosa per a l’Associació de Veïns i amb la música d’Estrela Roja. Tot propiciat pel ‘Cicle Cultural al Voltant de la Dolçaina i del Tabal ‘. Ací ja carregàrem les nostres primeres dues construccions de 4 alçades fetes íntegrament per membres de la colla: una torreta i un pilar aixecat per sota. Entre els espectadors, membres de l’Associació de Veïns del barri de St. Marcel·lí que van quedar impressionats per l’actuació. En aquella época els ‘muixeranguers sense fronteres’ amb Estela Roja i l’Assemblea de Veïns de Benimaclet havien iniciat la Muixeranga de València. La incorporació de la gent de St. Marcel·lí va ser decissiva per la consolidació de la colla del Cap i Casal.

El 7 d’octubre, a la Fira Gastronòmica de l’Alcúdia tornàrem a carregar una torreta i un aixecat per sota de 4, i a Sueca, el 9 d’octubre férem una cercavila i alçàrem dues torretes de 4 i, entre d’altres figures, una sénia al pati de Ca’Fuster i 4 pilars –com les 4 barres de la nostra senyera– mentre es desplegava el Penó de la Conquesta a la balconada de l’Ajuntament. Així va nàixer una nova tradició i d’aquesta manera es va conformar el nostre calendari festiu amb tres diades. 24 de desembre, Processó del 8 de setembre i 9 d’octubre al Correllengua.

El 14 d’octubre tornàrem a la Marina Alta, actuarem a Pego amb motiu d’unes Jornades per a la Recuperació de la Memòria Històrica que va organitzar el Casal Cultural de Pego, la Marina anava deixant-se seduir per la muixeranga. En la plaça de la Font vàrem aixecar tot el nostre repertori: sénia, marieta, font, retaule, 2 4-en-1-peu rodats, aixecat per sota de 4, torreta de 4 per dues vegades i una desplegada de 4 que intentàrem per primera vegada i és quedà en això, un intent. El suficient per a posar en contacte a L’EPM i a gent de Sueca, amb la gent de Pego. L’any 2008 es creà La Muixeranga de Pego.

L’any 2009 ens convidaren a anar a Xiva, població que manté la tradició de fer torres humanes d’una manera molt particular i espontània. Un grup de gent que té ganes de millorar aspectes tècnics, organitzà una sèrie d’actes per donar a conèixer el fet muixeranguer. Així en poc temps férem una actuació, uns mesos més tard una xerrada-taller i finalment anàrem el dia de la festa a vore actuar aquesta gent tan valenta. L’estiu de 2010 tornarem a anar per comprovar les evolucions positives d’aquesta colla que any rere any va guanyant en destresa i seguretat.

Tot però, no son glòries. El 2010 ens va dur una crisi i la colla estagué a punt de desaparèixer. Aleshores Salvador Vila, natural de Gandia, president de l’EPM i membre de la colla des dels inicis, es va fer càrrec de la presidència de la Muixeranga de Sueca durant dos anys. Un fet si més no, prou insòlit. Així es formà una directiva per afrontar el mal moment i reviscolar la colla. L’ajuda de l’EPM i l’actitud decidida de Joanjo Aguar aconseguiren il·lusionar de nou als membres més incondicionals de la colla. Els reptes més importants els vam superar amb la desinteressada i generosa ajuda de la Muixeranga de Pego i la incorporació de nous membres procedents de Cullera.

Sense oblidar les paelles de Vicent Amanç i com no, els coneixements tècnics d’Alícia, Enrique i Mompó. Tot plegat generà tant el reviure de la colla a Sueca com el naixement de la Muixeranga de Cullera.

Després de dos anys de remuntada la colla està en un bon moment i mantenim les tres actuacions clau; la processó del 8 de setembre, el 9 d’octubre i el dia del nostre aniversari; La Nit de Nadal. Actualment és presidenta Maria Vázquez.

La festa està servida, t’hi apuntes?

Anuncis

comentaris no permessos

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s